HOQUEI PATINS CENTELLES, EL CLUB PIONER A OSONA

L’introducció de l’hoquei patins a la comarca d’osona com esport de competició es remonta a l’any 1951 amb epicentre a Centelles, població triada per molts estiuejants barcelonins que necessitaven contrincants forts per entrenar-se en època de vacances, quan es parava la competició escolar als centres educatius de ciutat de mitjans del segle vint. D’aquesta necessitat, en va sorgir el primer equip d’hoquei osonenc que se’n té constància, el Centelles, integrat per una dotzena de joves, alguns dels quals van anar a parar, pocs anys més tard, a formar part de la pedrera del primer equip del Vic CP.

            El cas és que, per practicar aquest esport, els estiuejants van sol·licitar a l’ajuntament de Centelles la creació d’una pista llisa i adequada per poder rodar bé sobre patins. A tal efecte, es van cedir uns terrenys bacs que donaven el carrer Marquès de Peñaplata. Segons figura als arxius municipals, l’1 d’agost de 1951 es va aprovar el permís d’obres d’un projecte valorat en 1.281 pessetes amb 75 cèntims, quantitat que va sufragar l’equip forani capitanejat per Pablo Pratmarsó. Així es van començar a treballar els 450 metres de superfície atorgats a la pista, sota la supervisió del contractista Pere Ayza i amb la col·laboració dels joves jugadors, mà d’obra voluntariosa.

            “La Colònia”, sobrenom amb el qual es coneixia l’equip dels jugadors de fora, disposava de bon material i equipament per practicar aquest esport, però els jugadors del Centelles – que defensaven el poble vestits amb camisa mig blanca i mig verda- eren més fornits i s’imposaven a la majoria de partits no per tècnica, sinó per força. Patacades a banda, pels de fora els centellencs eren uns excel·lents contrincants, ja que els obligaven a forçar al límit les seves possibilitats essent una exitosa fórmula d’entrenament. No obstant, amb l’ajuda del Sr. Lacambra, anys més tard un dels empresaris reconeguts a la comarca i una de les ànimes de d’actual CP Voltregà, els de Centelles van anar depurant la seva forma de joc. Lacambra arbitrava molts dels “amistosos” a l’hora que difonia entre el centellencs els seus coneixements sobre aquest esport.

            Els jugadors que integraven “La Colònia” eren pocs de manera que gairebé no podien efectuar canvis en el transcurs del partits, els quals duraven més minuts que els actuals. A continuació es detallen els noms dels jugadors que van formar l’equip de fora des del 1951 al 1954: Pablo Pratmarsó, César Vicente, Aguilar, Joaquim Llobet i Francesc Prat. Quant a plantilla, els locals també guanyaven en nombre, que estava formada per: Antoni Iglesias, Adjutori Roqueta, Florenci Cirera, Joan Planas, Marcelino Triguero, Fermin Ayza, Jaume Saló, Jesús Font, Joan Tarrés, Benet Prims, Martí Fernández i Ramon Freixanet.

            Una de les anècdotes que més es recorden sobre la superioritat del Centelles és la que es va viure arrel de l’anomena’t “Trofeu de la Mona”. Per Pasqua, era tradició fer un partit entre ambdós equips, amb una mona com a premi pels guanyadors. Corria l’any 1952 i els Centelles es van imposar, novament gràcies a la seva força. Els de “La Colònia”, que havien lluitat molt i que sabien que menjar mona no es feia tots els dies, es van enfadar de valent davant la derrota i el preuat premi. Després del desconcert inicial, tots van acabar menjant les restes sobrants del gustós postres.

            Mica en mica, però a causa de la rudesa del joc, la falta de material i , sobretot, per la disgregació del grup inicial, la pràctica d’aquest esport es va anar apagant i el Centelles va experimentar una època de letargia.

Segona Etapa: El Centelles es constitueix com a club i ja no para de créixer

            Durant uns anys, l’hoquei va passar desapercebut a Centelles. No va ser fins al 1987,  que l’empenta i la il·lusió d’un Jove jugador d’hoquei del Manlleu recent afincat al poble, va reunir un grup de nois per tornar a fer renéixer aquest esport a Osona sud. El jove es deia Joan Pla Oliva.

            A final dels vuitanta, la pista ja no era el què havia estat: s’havia reduït a la meitat en construir-ne a la part sud el Casal Francesc Macià; l’activitat, doncs, es va traslladar al pavelló municipal d’esports. Els nois que van sucumbir a la seva crida ja eren força grans de manera que s’entrenaven i només van arribar a fer amistosos. L’Ausona i el 9 Nou, els dos periòdics existents aquella època a la comarca d’osona, van fer-se ressò d’aquesta iniciativa: “Hoquei a Centelles” (Ausona, 26/08/87) i “Torna l’hoquei a Centelles” (El 9 Nou, 28/08/87) eren els títols que encapçalaven les notícies publicades pels dos setmanaris, els quals exposaven que un equip infantil del Centelles s’enfrontava al CP Manlleu en un amistós que deixava patent el ressorgir del club.

            I Així va ser, malgrat que aquest nois no van seguir, si que van ser un revulsiu i el 19/09/88 un grup de pares va sol·licitar a la Federació de Patinatge constituir-ne com a Club, registrant l’entitat. Joan Pla figurava com a president i Víctor Castany estava en qualitat de secretari.

La temporada 88-89 el club va tenir el primer equip federat de la seva història, en la categoria d’alevins. El grup l’integraven: Raül Muñoz (porter), Daniel Vallès, Víctor Castany, Josep Duran, Jordi Ruiz, Guera Arisa, Lluis Berruelo, Adrià Giol, Ramon Mas, Pau Olivella, Jordi Naval, Sergi Domènec i Ricard Ruiz. A part, s’havia format un equip de benjamins i començava a funcionar l’escola.

D’aquella temporada inicial fins avui, el club, a més de Pla, ha estat presidit per Víctor Castany, Josep Arisa, Josep A. Martín, Iván Lagunas, Alfons Giol, Josep Merino, Jesús Montoya i Albert Giol president en actiu. En la seva polivalència, Pla també va entrenar passant el relleu a Josep Serradelarca, Pere Cardó, Palmarola i un llarg etcètera de noms més fins arribar a dia d’avui, en el que la població de Centelles compta amb un club d’hoquei sanejat, amb mes de 60 nens inscrits repartits en vuit categories en peu (set de federades i l’escola), l’objectiu d’impulsar l’equip sènior, nou entrenadors en nòmina, un coordinador tècnic i molts projectes en cartera.